BUENOS AIRES (Un poc de la city, el barri de La BOCA i TIGRE)

Buenos Aires és una de les ciutats més grans del món (la vuitena més poblada), amb 12 milions d'habitants, i una de les més extenses. És una ciutat de personalitat canviant, plena de matisos i molt diversa. Conté 47 barris, aproximadament 100 sales de cinema i 60 teatres, al voltant de 80 museus i 700 galeries d'art. I més de 10 estadis de futbol!. Aiximateix es poden trobar moltes llibreries i gaudir de la varietat de llibres de totes classes i comprar-los molt bon preu.

La meva estada a Buenos Aires va ser curta, turística, per tant la visió que m'ha quedat s'hauria de reforçar amb una estada més llarga i poder relacionar-me molt més, amb la gent, amb els "porteños" (plenament cordials) i arribar al fons de les seves preocupacions actuals.

La "Plaza de Mayo" és el centre neuràlgic de la ciutat, del poder governamental i de les manifestacions i concentracions polítiques. Rep aquest nom en honor a la gran festa nacional, el 25 de maig de 1810, per commemorar el "primer grito de libertad" contra el domini espanyol i recorda la primera manifestació que es va produir per recolzar la independència.

Actualment se segueix utilitzant per manifestar les protestes reivindicatives i com, es pot veure en un parell de fotos, segueixen el model iniciat per les "madres/abuelas de plaza de Mayo". En el moment de la meva visita, es tractava de les "mares dels treballadors del casino de Buenos Aires".

La Catedral Metropolitana es troba al cap de cantó nordoest de la "Plaza de Mayo". Després de diversos incendis i enderrocs, ha estat reconstruïda fins a 6 vegades. D'enfront neoclàssic, conté 12 grans columnes que representen als apòstols.

La Casa rosada o Casa de Gobierno és, des de 1862, la seu del Poder Executiu Nacional. Cada dia, a les 7 del matí, el regiment de "Granaderos" saluden a la bandera nacional. El Museu de la Casa Rosada conté una amplíssima col·lecció formada per més de 10.000 peces històriques.

"El puente de la Mujer" és una obra de l'arquitecte espanyol Santiago Calatrava. És la única de les seves obres a Amèrica Llatina i es troba ubicada al dic 3 de "Puerto Madero" (el barri "porteño" més modern actualment i exclusiu). És un pont peatonal dividit en tres seccions: dues fixes als dos costats del dic i una mòbil que gira sobre un piló cònic de ciment armat blanc que permet en menys de dos minuts el pas d'embarcacions.

"La Floralis Genérica", és una escultura metàl·lica situada a la Plaça de les Nacions, obsequiada a la ciutat de Buenos Aires per l'arquitecte argentí Eduardo Catalano. L'escultura es troba situada al centre d'un parc i per damunt d'un mirall d' aigua, que apart de complir la seva funció estètica, la protegeix. Representa una gran flor d'acer inoxidable que mira cap al cel a partir desl seus sis pètals.

Una de las característiques de la flor és un sistema elèctrònic que obre i tanca automàticament els pètals depenent de l'hora del dia. Durant la nit, la flor es tanca sortint del seu interior un resplandor vermell. I es torna a obrir al dia següent. Aquest mateix mecanisme és el que la tanca quan es presenten vents forts. La flor s'obre tcada matí a les 8 i es tanca a la posta de sol, amb un horari que canvia segons l'estació de l'any. Hi ha quatre nits especials en les quals els pètals queden oberts tota la nit: el 25 de maig, el 21 de setembre (dia internacional de la Pau) i els dies 25 i 31 de desembre.

La Boca és un suburbi de Buenos Aires. Està situat al límit sudest de la ciutat. El seu nom esdevé de la seva ubicació a la desembocadura del Riachuelo al Río de la Plata. En aquesta zona fou fundad per primera vegada la ciutat de Buenos Aires a l'any 1536.

En la zona donde actualmente se encuentra La Boca, fue el lugar donde Pedro de Mendoza realizó la primera fundación de Buenos Aires en 1536. En épocas de la Colonia española La Boca era una zona de barracones para los esclavos negros. En el período independiente funcionaron allí saladeros (cobertizos en que se salaba la carne vacuna para la exportación) y curtiembres de cuero.
En la Boca se localizaba el principal puerto de Buenos Aires pero su baja poca profundidad no permitía navíos de calado considerable y por eso, tras la propuesta de Eduardo Madero, el puesro se trasladó más al norte. Al ser la zona de más entrada de barcos, a fines del siglo XIX comenzó a ser habitado por inmigrantes italianos, principalmente genoveses, que le dieron su fisonomía actual. Los imigrantes se agrupaban en Conventillos y piontaban sus casas con los sobrantes de pintura que traían los marineros, como la pintura no alcanzaba para pintar una casa de un mismo color, se utilizaron diversos colores para pintarlas.
La Boca de 1870 tenía ya una fisonomía característica y en 1895 era la segunda sección de la Capital. Sobre una población de 38.000 habitantes, 17.000 eran argentinos, 14.000 italianos, 2.500 españoles y el resto de otras nacionalidades.

La Boca
A los residentes de La Boca y por extensión a su equipo de fútbol, el popular Boca Juniors, se los conoce aún como Xeneizes (deformación de "zeneixi", es decir, genoveses, en su propio dialecto). Los inmigrantes construyeron casas de chapas de metal acanaladas, montadas muchas veces sobre pilotes o cimientos altos debido a las frecuentes inundaciones, y pintadas con colores brillantes.
Zona portuaria y proletaria, el mayor exponente artístico del barrio fue Benito Quinquela Martín, un pintor que reflejó las tareas del puerto y la vida cotidiana de su gente en estilo neoimpresionista. También el primer diputado socialista de América fue elegido por ese barrio en 1905, cuando votó a Alfredo Palacios para que los representara en el Congreso.